Jaume III

Jaume III. Mort a sa batalla de Llucmajor amb ell acaba es regnat de sa dinastia mallorquina. Durant es seu mandat se documenta en dues ocasions sa denominació de pàtria mallorquina, es a dir, voler viure, sentir, i pensar de sa manera que desitgen es mallorquins. Primer, amb motiu de sa venguda a Mallorca l’any 1327 des reformadors de ses finances, “pro reformationes patriae, civitatis et regni Majoricarum”, i en segon lloc a sa recopilació de ses lleis mallorquines del 1339, “cousules et juratos civitatis et totius patriae Majorice”.

Carcasona

Carcassona. Es lligam entre Occitània i Mallorca se materialitza altre pic l’any 1304 quan es nobles influents de ses ciutats de Carcassona, Albi i Besiers, elegeixen com a sobirà en Ferrando de Mallorca. A sa figura de l’Infant Ferrando hi conflueixen es passat de sa causa occitana —és renét d’en Pere el Catòlic, mort a Muret defensant es poble llenguadocià— es present —és fill d’en Jaume II de Mallorca, senyor del Rosselló, la Cerdanya i Montpeller, i de n’Esclaramonda de Foix, comtat bres des catarisme— i es desitjat futur llenguadocià de construcció d’un estat, que finalment és desbarat pel Rei de Mallorca.

Creu

Creu commemorativa de sa batalla de Llucmajor. A partir de sa reincorporació de Mallorca a Aragó sa voluntat reial d’incorporar es regne insular a Catalunya provocarà una tensió constat entre catalans i mallorquins. S’incorporació decretada l’any 1365 de que “aquell regne sia dit part de Cathalunya” és resposta l’any 1439 amb so Privilegi de Gaeta: “lo present Regne de Mallorques sia apartat hauent ses franqueses especials e en res del món sia sotmés al Principat de Catalunya”.

Ramon

Ramon Llull. Es regnat de sa dinastia privativa coincideix amb sa figura mallorquina més universal, en Ramon Llull. Al cap de dos-cents anys de sa seva mort quan es jurats de Mallorca reclamen davant el nou Rei Ferran el Catòlic recolzament per sa promoció de sa docència lul·liana a Mallorca l’anomenen “fill e natural d’aquest regne de Mallorques, compatriota nostre”. I posteriorment (1502) des de s’illa veïnada de Menorca, mossèn Joanot de Menorca també el considera de sa mateixa pàtria balear quan escriu ses “Cobles en lahor del illuminat compatriota nostre mestre Ramon Llull”.

Colliure

Castell reial de Colliure. Dada sa condició de Mallorca de “cap de creus” degut a sa seva privilegiada situació geoestratègica a la Mediterrània, es regne insular és un punt de pas obligat per ses dues rutes comercials més importants: sa ruta d’Orient que arriba fins a la Mar del Nord, i sa que comença en es ports africans de Barberia, fins que arriba a Paris i Flandes a través de ses terres mallorquines de Perpinyà i Colliure.

Foix

Foix. Des de mitjan segle XII s’ha anat estenent amb força pes Comtats de Tolosa, Rosselló, Narbona, Carcassona, Besiers i Foix, es catarisme, religió acusada d’heretgia per Roma. Ses actuacions papals per combatre es càtars comencen l’any 1181 culminant el 1209 a Lyon amb s’inici de sa creuada comanda p’en Simó de Montfort.Davant s’impossibilitat de plantar cara an es francesos, es Comtes de Foix, Bearn i Tolosa demanen ajuda an el Rei d’Aragó Pere el Catòlic. Sa defensa aragonesa des seus súbdits i al·liats occitans finalitza tràgicament amb sa mort del Rei d’Aragó a sa batalla de Muret el 1213.

Girona

Girona. Sa submissió de Catalunya an el Rei Joan per Octubre de 1472 és celebrat durant deu dies i deu nits per tot Mallorca. Durant ses negociacions de sa concòrdia de 1481 es mallorquins recorden an es catalans sa seva deslleialtat cap an el seu Rei, i també es rancor que tenen cap a Mallorca per no voler aliar-se amb ells contra en Joan II: “lo odi, lo qual conceberen contra aquest regne, per quant no volgueren obtemperar a llurs prechs e persuasions dels cathalans en les perturbacions de Cathalunya, quan levaren la obediència al senyor rey don Joan.”